La sexualitat és una part integrant de la personalitat te tot ésser humà. El seu ple desenvolupament depèn de la satisfacció de les necessitats humanesbàsiques com el desig de contacte, intimitat, expressió emocional, plaer, tendresa i amor.

Hom construeix la sexualitat a través de la interacció entre l'individu i les estructures socials. El ple desenvolupament de la sexualitat és essencial pel benestar individual, interpersonal i social.

Els drets sexuals són drets humans universals basats en la llibertat, dignitat i igualtat inherents a tots els éssers humans. Ja que la salut és un dret humà fonamental, la salut sexual ha de ser un dret humà bàsic. Per tal d'assegurar el desenvolupament d'una sexualitat saludable en els éssers humans i en les societats, cal que els següents drets sexuals siguin reconeguts, promoguts, respectats i defensats per totes les societats amb tots els seus mitjans. La salut sexual és el resultat d'un ambient que coneix, respecta i exerceix aquests drets sexuals:

1. El dret a la llibertat sexual. La llibertat sexual abasta la possibilitat de la plena expressió del potencial sexual dels individus. Això no obstant, n'exclou tota forma de coerció, explotació i abús sexuals en qualsevol temps i situació de la vida.

2. El dret a l'autonomia, la integritat i la seguretat sexual del cos.
Aquest dret inclou la capacitat de prendre decisions autònomes sobre la pròpia vida sexual dins del contexte de l'ètica personal i social. També n'estan incloses les capacitats de control i gaudiment dels nostres cossos, lliures de tortura, mutilació i de qualsevol mena de violència.

3. El dret a la privacitat sexual. Aquest involucra el dret a les decisions i conductes individuals realitzades en l'àmbit de la intimitat, sempre i quan no interfereixin en els drets sexuals d'altres.

4. El dret a l'equitat sexual. Aquest dret es refereix a l'oposició a totes les formes de discriminació, independentment del sexe, gènere, orientació sexual, edat, raça, classe social, religió o limitació física o emocional.

5. El dret al plaer sexual. El plaer sexual, inclòs l'autoerotisme, és font de benestar físic, psicològic, intel·lectual i espiritual.

6. El dret a l'expressió sexual emocional. L'expressió sexual va més enllà del plaer eròtic o dels actes sexuals. Tot individu té dret a expressar la seva sexualitat a través de la comunicació, el contacte, l'expressió emocional i l'amor.

7. El dret a la lliure associació sexual. Significa la possibilitat de contraure o no matrimoni, de divorciar-se i d'establir altres menes d'associacions sexuals responsables.

8. El dret a la presa de decisions reproductives lliures i responsables. Abasta el dret a decidir tenir o no fills i/o filles, el seu espaiament i el dret a l'accés als mètodes de regulació de la fecunditat.

9. El dret a la informació basada en el coneixement científic. Aquest dret implica que la informació sexual ha de generar-se a través de l'investigació científica lliure i ètica, així com el dret a la difusió apropiada a tots els nivells socials.

10. El dret a l'educació sexual integral. Aquest és un procés que s'inicia amb el naixement , que dura tota la vida i que hauria d'involucrar totes les institucions socials.

11. El dret a l'atenció de la salut sexual. L'atenció de la salut sexual ha d'estar disponible per la prevenció i el tractament de tots els problemes, preocupacions i transtorns sexuals.

ELS DRETS SEXUALS SÓN DRETS HUMANS FONAMENTALS I UNIVERSALS.

Declaració del 13è Congrés Mundial de Sexologia, 1997, Valencia, Espanya revisada i aprobada per l'Assemblea General de L'Associació Mundialde Sexología, WAS, el 26 d'agost del 1999, en el 14è Congrés Mundial de Sexología, Hong Kong, República Popular Xinesa.